Back Judith Butler Afrikaans جوديث بتلر Arabic جوديث بتلر ARZ Judith Butler AST Judit Batler Azerbaijani جودیت باتلر AZB Джудит Батлер Bashkir Джудит Бътлър Bulgarian Judith Butler Breton Judith Butlerová Czech
.jpg)
Judith Butler (Cleveland, 24 de febrer del 1956) és una persona no-binària estatunidenca que forma part del professorat del departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[1] La seva presència en l'espai públic ha inclòs una implicació intel·lectual i política en el conflicte Israel-Palestina, la Guerra de l'Iraq o el moviment Occupy Wall Street, i també s'ha pronunciat sobre la qüestió catalana.[2]
Butler ha contribuït àmpliament al pensament filosòfic i feminista. Una de les aportacions més destacades és la teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme social tracta de la construcció del gènere, o cosa que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals, i de la violència i l'angoixa que pateixen els cossos que no encaixen dins la norma. Tanmateix, Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.[3]
Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Sigmund Freud, Simone de Beauvoir, Monique Wittig i Jacques Lacan. D'aquest darrer, obté el concepte de les posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant de la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l'imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.
A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Michel Foucault i Jacques Derrida. De Foucault, n'extreu el concepte de poder sense subjecte, que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l'individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes socials en aquest cas, de l'imperialisme heterosexual. De Derrida, n'assumeix el concepte de desconstrucció que Butler expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificació és la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.
L'any 2022, va rebre a Barcelona el 33è Premi Internacional Catalunya, atorgat pel «seu compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius»,[4] en un acte de reivindicació de la seva obra filosòfica revolucionària i transformadora, i afirmant que «totes les nostres vides haurien de ser reconegudes i tractades amb dignitat» a fi d'impulsar una nova classe de solidaritat en el marc de la societat postpandèmica per a frenar l'auge de l'extrema dreta a tot el món.[5]
- ↑ «Judith Butler on her Philosophy and Current Events» (en anglès). Interviews by Kian, 26-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-26. [Consulta: 21 novembre 2021].
- ↑ Masó, Joana. «El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular». Ara, 29-04-2018. [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ «Judith Butler». CCCB. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Mai he dit que la família tradicional hagi de ser destruïda». Ara, 27-04-2022. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ Vicente, Sandra. «Judith Butler: "El capitalismo se ha reiniciado con más fuerza que nunca"» (en castellà), 27-04-2022. [Consulta: 28 abril 2022].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search